12 Febrer per Laura i Gloria Audi i Dolors Vidal

Caminada del 12 de febrer del 2021

“Cases, casetes, casasses i fins i tot una església ortodoxa, tot molt a prop del Foment i potser una mica desconegut”

 Organitzada per la Isabel Reina

 Feia una bona fresca i, amb ganes de caminar, ens trobàrem a les 11h del matí una colla a la cantonada de Rogent amb Provença, prop del Foment Martinenc.

Nosaltres teníem molta curiositat perquè la passejada era pels barris del Camp de l’Arpa i del Guinardó, la línia divisòria és al carrer Pare Claret. El barri on vam néixer la Glòria i la Laura, a la línia divisòria, al cantó mar del carrer Pare Claret, per tant al Camp de l’Arpa i on seguim vivint, a l’Eterna Memòria del Camp de l’Arpa…. déu-n’hi-do!

Ens preguntàvem si coneixeríem aquestes “cases, casetes i casasses” del nostre barri de tota la vida ……

Vam començar pujant per Rogent, seguint per Freser i Passeig Margall. Un cop travessat el carrer Pare Claret i la Plaça del Taxi: d’allí surt un carreró, el carrer de Capella, en el qual encara queden algunes casetes de planta i pis. Fa més de 50 anys era un nucli de carrerons i casetes, entre les quals hi havia un forn on compràvem el pa. Va resultar que sí, excepte les darreres, tot i que algunes eren noves-novíssimes i d’altres havien canviat molt i ja no eren com en la nostra infància….. va ser una posada al dia i actualització del que queda i com es transforma un barri amb nuclis i cases antigues quan l’urbanisme l’ataca, per especulació ò transformació, a vegades per donar servei a la col·lectivitat.

Al final del carrer i fent angle amb el passatge d’Aloi s’alça una magnífica església de la religió ortodoxa romanesa, la Parròquia Ortodoxa Romanesa de Sant Jordi, novíssima. Ha estat bastants anys en construcció: passant vèiem els rètols que anunciaven la construcció de la basílica que s’anava fent a poc a poc, a mesura que l’economia els ho permetia. La nostra sorpresa va ser trobar-nos amb una visita preparada: ens va rebre el “pope”, mossèn Aurel Bunda. Ens va explicar la història, des de la constitució d’una Parròquia Ortodoxa Romanesa a Barcelona l’any 2001, la recerca d’un terreny on construir-hi la seva església, finalment l’any 2007 al carrer Capella, es començà la construcció el 2011 i es rematà la cúpula blanca fa poc més d’un any. El temple llueix un magnífic mosaic amb Sant Jordi a la façana.  

          Travessat el Passeig Maragall, enfilàrem per Escornalbou fins agafar el passatge de Garcini, que va d’Escornalbou al carrer del Xiprer. Segona casa a veure, la Torre Garcini, que dona nom al Passatge. Història llarga i complicada. Durant la nostra infància hi vivia una família, la família Alós, una filla dels quals recordem que anava a la mateixa escola. En vam perdre la pista. Es tracta d’una gran masia senyorial de principis del segle XVII que encara conserva uns jardins que la rodegen. Els darrers propietaris la van vendre el 2010 a la constructora Núñez-Navarro, quan ja feia anys que era tancada. L’Associació de Veïns del Guinardó en va reivindicar la compra per part de l’Ajuntament, per evitar el seu enderrocament i reivindicà la seva utilització pública. El 2018 l’Ajuntament la comprà, aprovà un projecte per a utilitzar-la com a casal de gent gran, però encara no hi ha fet res. Està tapiada per evitar-ne l’ocupació, el consistori diu que el 2021 hi començarà a fer obres. Nosaltres només hi vam veure als jardins uns treballadors que semblaven com si “passessin l’estona” i  una exposició  amb la història de la finca a les parets exteriors …….

Pujant per Escornalbou s’arriba al carrer del Xiprer, el vam seguir fins al Passatge Flaugier i pujàrem fins arribar al passatge de García Cambra que creua perpendicularment el Passatge Flaugier fins a Sant Quintí. García Cambra va ser un militar i allà trobem unes cases unifamiliars construïdes cooperativament cap els anys 20 per als militars. En queden unes quantes, totes iguals, construïdes per l’arquitecte Enric de Babot i Frayse: planta baixa i pis, frontó triangular amb decoracions de ceràmiques verdes, senzilles però amb pati posterior.

Baixàrem per Sant Quintí i  vam arribar a Can Miralletes, antiga masia del segle XVIII. Ara queda la masia envoltada d’un petit parc. Nosaltres recordem la masia que als anys 50 ocupava tot el terreny de l’illa, envoltada pels carrers Indústria, Conca, Pare Claret i Sant Quintí. En aquella època hi vivien una senyora gran que portava un mocador negre al cap i el seu fill Peret; tenien camps on cultivaven verdures que venien i una cava amb vins a granel… Els recordem amb goig i pena alhora. Goig perquè anàvem a la cava a comprar vins amb la garrafeta i feia molt bona olor; amb pena perquè la nostra mare hi comprava verdures, bledes, ai las…, i calia menjar-les perquè eren de cal Peret i, a més, no es podia deixar res de menjar en aquella època. Cap els anys 60, van cedir la meitat del terreny que dona al carrer Sant Quintí per a construir-hi una Escola Municipal i un Institut, actualment el Moisès Broggi. També van vendre una llenca de terreny que donava a la cantonada dels carrers Conca i Pare Claret on es van construir 3 edificis de pisos. La masia va seguir oberta, el Peret hi servia carns a la brasa…., la mare havia mort… fins que va decidir retirar-se, va cedir la propietat a l’Ajuntament i la masia va quedar tancada molts anys. Va estar a punt de ser enderrocada, però el barri reclamava que es rehabilités la casa i s’envoltés d’un jardí d’ús públic…. Després de bastants anys de protestes, els tres edificis de Conca-Pare Claret van ser enderrocats, la casa es va arreglar -es va empetitir i va desaparèixer la cava- i l’any 1990 es va urbanitzar amb un jardí amb plantes aromàtiques i espais per seure. A la masia, s’hi va obrir un restaurant que va canviar diverses vegades d’empresa, d’alguna etapa en tenim un bon record, fins que va quedar tancada i tapiada de nou, tal com està actualment. La veritat és que el jardí també està força abandonat actualment i el barri fa temps que torna a protestar….  Quan passeu per Pare Claret queda per admirar un garrofer molt gran i preciós que no és originari d’aquests terrenys sinó que l’Ajuntament el va portar d’un viver per decorar un pessebre i finalment el va plantar a can Miralletes…. Li calculen uns 200 anys ….

Entre Conca i Sant Quintí, dos passatges connecten els carrers Indústria i Còrsega: Catalunya i Roura. Aquests passatges són antics i van sobreviure al pla Cerdà. El passatge de Catalunya data del 1922 i hi queden diverses casetes construïdes la majoria per l’arquitecte Josep Alemany Juvé, a mitjan dels anys vint ……Com que les anàvem mirant i parlàvem, d’una casa en va sortir una senyora encuriosida pel nostre interès. Aquest carrer va ser arreglat fa pocs anys i, a més, una segona vegada, després que una senyora amb mobilitat reduïda hi va anar a viure i l’ Ajuntament va haver d’adequar el paviment.

 Vam arribar a Còrsega, avançàrem fins a Cartagena, por on vam baixar i després de travessar Rosselló i abans d’arribar a Provença, trobàrem un carreró anomenat Passatge de León. Hi  vam entrar, casetes a banda i banda; no té sortida al darrere, però abans d’arribar al final a la dreta en surt un altre carreró, anomenat Passatge de Pau Hernández, el qual dibuixa un triangle a l’interior de l’illa, de manera que l’única entrada i sortida d’aquest triangle és el Passatge de León. Això sí que no ho havíem vist mai !! Sembla insòlit que es conservi a l’interior d’una illa, un triangle de carrerons amb casetes ben cuidades. El Pla Cerdà no aconseguí destruir-lo. El passatge de León homenatja Faustino León antic propietari del terreny en el qual es construïren habitatges de planta i pis per als immigrants que van venir a treballar per a l’Exposició del 1929 i Pau Hernández recorda un jesuïta escriptor i pedagog. Els passatges i les cases van ser rehabilitats fa pocs anys, de manera que presenten un aspecte molt agradable. És insòlit trobar un triangle urbanitzat anterior al pla Cerdà, i que s’ha pogut salvar a l’interior d’una illa de l’Eixample …..

Doncs sí, aquesta passejada ens ha fet conèixer llocs mai vistos !!!!!

  Tot això queda gravat en viu al vídeo elaborat pel Jordi Curtiella, mireu-lo:

 

Laura i Glòria Audi i Dolors Vidal