29, 30 i 31 de maig de 2026. Dones i 3000. 100Cims. La Carabassa 2736m. LA CERDANYA.
Dissabte 30 de maig, 8.30 h matí, a causa de la impossibilitat de poder fer l’aproximació a la cabana de Pollineres amb vehicle privat, no havent-hi tampoc les llançadores des de les pistes d’Arànser, vàrem decidir un canvi de plans. Abandonàvem la intenció d’assolir els cims del Monturull i el Perafita des d’aquest punt, per no afegir a la ruta km d’anada i de retorn i més desnivell. No obstant això, teníem per triar entre el Roc de Madres des de Odello a la Catalunya Nord o els pics de la Carabassa des del pla de Campllong més enllà de Meranges. Finalment i per proximitat a Bellver de Cerdanya lloc on estàvem allotjats, vam decidir-nos pels cims de la Carabassa, amb més de 1000 MTS de desnivell.
Ha estat una bona elecció, ja que en l’ascensió es transita a través de bosc de ribera a l’inici havent creuat la palanca del riu Duran, per bosc de pi negre amb nerets i nabius, fins als prats alpins herbacis dedicats a la pastura del cavall i la vaca bruna, als voltants del refugi de Fontberenella, i més amunt les tarteres de pedra trencada pel gel i coberts encara per les darreres nevades de maig. Tot superant els diferents estatges, montà, subalpí i alpí a mesura que ascendim els 1000 MTS de desnivell i parem a fer fotos d’algunes de les moltes flors que anem descobrint com a excusa per a descansar, gràcies, Miosotis alpestre, Genciana nival o Ranunculus per donar-nos un respir i així, no sense fatiga, poder continuar la pujada i assolir el cim de la Carabassa. Tan sols just arribem al cim i ens fem càrrec de la panoràmica, no molt evident per culpa de les ja bastant desenvolupades masses nuvoloses, descobrim una carabassa de fusta acolorida que ens dona la benvinguda, just al cantó del vèrtex geodèsic. Fotos de grup, uns ganyips i un trago. Sembla que comença a ploure, però no, és calamarsa i tota la carena comença a retronar amb algun que d’altre llamp que peta al vessant contrari per on iniciem el ràpid descens per la tartera de pedra descomposta que ens facilita la baixada, el propòsit arribar a dinar a Fontberenella sense mullar-nos gaire. Capelina, pals a fons i cap a baix. Alguna ensopegada, res a destacar excepte la trompada al colze de la Lluïsa, que amb una bossa amb neu i els bufs de la secció li fem un «apaño». El descens des d’aquí fins al pla de Campllong, resseguint el torrent i el bosc dels Forcats, fent ziga-zagues sobre el mantell de pinassa, algunes arrels traïdores i terreny pedregós, adobat tot plegat per facilitar alguna relliscada.
Arribem al pàrquing i direcció Girul, Meranges, Ger i Bellver amb ganes de dutxa i sopar. En Jordi i la Lluïsa cap a l’Hospital de Puigcerdà, només serà una contusió. L’Àlex i la Lidia cap a Queixans i la resta a Can Duran de Bellver.
Diumenge 31 de maig. Avui a les 10.00 h hem quedat de trobar-nos a Queixans per fer la ruta del Romànic, que ens portarà a través de la plana Cerdana per poblets, avui dia colonitzats per urbanitzacions de luxe despoblades, com Urtx, el Vilar d’Urtx, Escadarcs, Estoll, Soriguerola i per acabar de nou a Queixans, passant per un bon tram de la ruta del Segre. Un total aproximat de 12 km i 250 m de desnivell, un passeig si ho comparem amb l’ascensió del dia anterior, això si, durant gran part de la caminada hem tingut ben present a la panoràmica, la silueta emblanquinada per la neu de la serra de Comaermada on destaquen el cim de la Carabassa i el Bony Manyer, l’ascensió d’ahir.
Un cap de setmana de Dones i 3000 per la Cerdanya, que ens fa més coneixedores de les nostres limitacions, però que també ens desperta noves aspiracions i nous reptes per a compartir plegades en properes experiències. Ens retrobem a la cloenda de temporada a finals de juny a Peramea al Baix Pallars.
Coordinació del cicle de Dones i 3000.
