26, 27 i 28 de juny de 2026. Dones i 3000. 100Cims. La Geganta Adormida (Tossal de l’Àliga) 1315m i Roc de Sant Aventí 1482m. PERAMEA, BAIX PALLARS..
En aquesta ocasió, han pogut més les ganes de compartir i passar-ho bé, que les altes temperatures dels darrers dies de juny, el cicle Dones i 3000 ha finalitzat la temporada 2025-2026 amb una estada a la casa rural Can Parramon de la vila closa de Peramea, Baix Pallars.
Ha estat un cap de setmana prou complert amb arribada el vespre de divendres 26, allotjament i sopar comunitari de benvinguda.
Dissabte 27, ben d’hora, i per intentar evitar el fort de les hores de sol, fem l’aproximació en cotxes fins a la rodalia de Peracalç, des d’aquest punt iniciem el primer cim de la jornada pel camí vell de Peracalç a Montcortès des dels peus de la Geganta Adormida i pel grau de les escales, ascendim fins a la carena de la serra de Peracalç, un cop en aquest punt només resseguir pel flanc esquerre i anar remuntant per assolir el Tossal de L’Àliga (1315 m), els pits de la Geganta Adormida i punt més elevat de la serra de Peracalç amb molt bones vistes panoràmiques 360 graus, la serra de la Guarda, l’estany de Montcortès, Bretui, Cortscastell i Peramea al fons del Pla de Corts, més cap al sud el pantà de Sant Antoni i la serra de Boumort, Pessonada, Montsec d’Ares entre els congostos de Collegats i Mont-rebei.
Però en primer pla i més enllà sobre del petit llogarret de Peracalç mig enrunat, destaca el següent repte del matí, el Roc de Sant Aventí (1482 m), un vèrtex geodèsic construït sobre un dau de formigó de dos metres d’alçada, al que s’accedeix per uns graons de ferro corrugat, amb vistes també de Peracalç i el vessant sud de la Geganta Adormida, recorregut que acabem de recòrrer fa un parell d’hores, a oest les darreres muntanyes frontereres amb la Ribagorça, la serra de Sant Gervàs amb el seu cim del Pic de Lleràs ¡ l’Avegoda d’Adons amb el Graller del Portús.
El camí fins aquest lloc ha estat quasi tot per pista serpentejant entre alguns camps ja segats, sota alzines i pins, a mig camí el Dolmen de Perauba ens ha permès fer una parada per donar-hi un cop d’ull. Un cop fet cim i després de renunciar a baixar per un itinerari molt embardissat per evitar més esgarrinxades, retornem a camí que hem seguit de pujada i ens retrobem als vehicles. Ara ja sí que el sol pica de valent i parem a l’estany de Montcortès amb la intenció de fer una parada a l’ombra d’uns lledoners a la riba de l’estany. La Sílvia, la Mònica i l’Antonio, finalment han estat els més agosarats i han fet un bon bany i tot seguit amb la resta de la colla hem dinat de pícnic a la «fresca», alguns la migdiada, més tard retorn a l’allotjament amb dutxes, ganyips i cerveseta.
S’ha completat la tarda amb el divertit concurs improvisat per la Sílvia, la descoberta dels racons de Peramea. Després la interessant visita guiada per la història i anècdotes de casa Parramon i les seves dependències a càrrec d’en Jaume Montaner propietari i més tard, soparet frugal, gaudir de la nit de lluna i estels des de la terrassa de la segona planta i fins i tot una mini sortida nocturna fins a la torre dels Colomers, mirador privilegiat sobre Peramea.
Diumenge 28 un cop deixem l’allotjament, tornem per acomiadar-nos de Peramea des de la torre dels Colomers, baixem amb els vehicles fins al pàrquing del Pont d’Arboló, o iniciem un curt itinerari coincidint amb el traçat de l’etapa del GR-3 que comunica Baro amb Gerri de la Sal, que ens portarà a descobrir un parell de joies del romànic pallarès, l’església de la Mare de Déu d’Arboló i el Monestir romànic de Santa Maria de Gerri pel marge esquerre de la Noguera Pallaresa sota la roca del Lladre, lo Rellotge i la Llau de la Cartra, pels salins de Roser i de l’Areny i el planter de Gerri fins al pont de Gerri, un cop fet el recorregut i la visita del monestir, dinar de pícnic, i carretera i manta, cap a la ciutat.
Ha estat un llarg cap de setmana, que s’ha fet curt gràcies a tothom que heu col·laborat en la preparació dels àpats del menú comunitari, aquest cop amb postres de carta, coca de Sant Joan i cava.
A vegades no és senzill adaptar-se al funcionament d’un grup, però en aquest cas l’allotjament amb tots els seus recursos ho ha facilitat i la bona predisposició de tothom ajudant a fer que l’experiència hagi estat força engrescadora, enriquidora i positiva.
Ben segur que la temporada que ve continuarem programant aquest tipus de sortides, gràcies a totes i tots per haver-ho fet possible una temporada més. També encoratgem a totes les persones que han pres part en alguna de les diferents propostes enguany i que no han pogut assistir a aquesta darrera, comptem amb totes elles i estem obertes a noves propostes i aventures.
Bones vacances i ens retrobem al setembre.
Coordinació cicle Dones i 3000
