La Volta al Pedraforca 01-05-2022

Diumenge 1 de maig vam gaudir del Pedraforca pel davant i pel darrere. La imatge coneguda, els dos pollegons units per la forcadura, amaga entre bambolines una part més mineral que t’ atrapa d’allò més. Si més no, aquesta fou la meva primera impressió ja que desconeixia la rebotiga del Pedraforca. Tot pujant cap al coll del Collell vam tenir unes vistes fantàstiques del Cadí, dels prats esquitxats de prímules, gencianes i d’altres flors el nom de les quals desconec . Més d’una vegada vam fer honor a un dels malnoms amb el qual els barcelonins som coneguts  per aquestes terres. Mira, que maco!

Vam seguir amunt fins al refugi del Pedraforca. Teníem gana i somiaven amb la cervesa i el cafè que ens prendríem per acompanyar la carmanyola. Tanmateix, no va ser així i vam haver de dinar amb aigua. De mica en mica el cel blau amb núvols blancs començà a adquirir tonalitats més grisenques i en un tres i no res deixàrem de veure el cim. Com diuen en aquestes contrades: si el Pedraforca porta barret, assenyala pluja. Ràpidament iniciàrem el descens per l’antic camí cap a Saldes, però el barret de núvols fou poc consistent i ens permeté arribar fins a l’autocar quan començaven les primeres gotes de pluja.

© Isabel Reina

La Volta al Pedraforca

Comparteix