Dones i 3000, ascensions a 100 cims. Muntanyes de l’Alta Ribagorça. Creu de Bonansa, Estany de Cap de Llauset i Lo Corronco 2543m. (21 al 24/06/2025)
Tal com estava previst ha estat una escapada a la Ribagorça amb camp base al càmping Baliera de Bonansa, tres dies d’activitat muntanyenca i d’estreta convivència, molt enriquidora, amb el benentès de què algunes de les persones que participàvem en la trobada era el primer cop que compartíem ruta, avituallament i lloc de pernoctació. En aquestes ocasions és on el grup es van engranant, coneixent i assolint les fites proposades.
Dissabte 21, un cop instal·lats als bungalous i les tendes, iniciem una ruta circular des de l’Alto de Bonansa pel sender inclusiu fins al mirador d’Isàvena, seguint cap a la font de Comas i el refugi de Pega a través del camí que travessa l’esponerós bosc de Pega fins a la borda i el mirador d’Ansuils. Un cop en aquest punt reculem fins a retrobar la pista que a poc a poc va ascendint fins al collet on cap al nord-oest i per la carena assolim el cim geodèsic de la Creu de Bonansa 1743 m. Desfem el camí fins al desviament de “Los Fajantes”, per on retornem en fort descens cap a l’aparcament a 1225 m.
A les 22.30 h baixada de falles des de Sant Aventí fins a la plaça Major de Bonansa, tota una experiència de descobriment de falles, foc, danses i música folk.
Tal com era previsible el diumenge 22, no es va poder ascendir el cim del Vallibierna, perquè encara hi havia bastants congestes amb neu per sobre de l’estany Redó i vam preferir un cop superat l’estany de Bortomás 2334 m i accedir al refugi xalet de Llauset 2406 m, fer una volta per l’estany de Cap de Llauset 2444 m, on vam dinar i com que el temps no era molt favorable segons el guarda vam tornar cap al pàrquing de l’estany de Llauset a 2192 m.
A la tarda de diumenge visitem a Llesp, el peculiar restaurant, botiga, forn, museu d’andròmines i records de la Núria, on passem una estona i rebem un munt d’informació sobre la tradició de la baixada de falles a la Ribagorça, amb explicacions vàries i anècdotes, no en va, la Núria a més de regentar el local i fer de fornera, és redactora de premsa i coneix l’actualitat i realitat d’aquestes valls. Podeu veure més a www.elforndellesp.com
Dilluns 23, sortim direcció les pistes d’esquí de Boi-Taüll, amb parada a davant de Sant Climent a aprovisionar aigua, des d’aquí encara en vehicles, i fins al coll de la Llobarçana a 2018 m, on comença l’ascensió al 100 cim de Lo Corronco. Prenem la pista envoltada de prats de dall passant per davant del Pilaret del Pla a 2044 m, que ens aproximarà a l’inici de la pujada just després de travessar el torrent del Ginebrell a 2033 m, per l’Obaga del Ginebrell, a través d’un immens jardí botànic de muntanya farcit de nerets en plena floració que endebades cobreixen el petit corriol per on ens porta el trac de l’itinerari, arribats a un petit collet a 2121 m, albirem la coma i el barranc de l’Estany que baixa des de l’estany de Durro, el sobrepassem i s’inicia el fort pendent, camp a través amb pla A i pla B, tots dos pugen fort, fins a abastar el coll de Comaportell 2372 m, ara després de reagrupar-nos, només ens resta cobrir una mica més d’un quilòmetre per les Raspes de Corronco, carenant per assolir el cim al final de la lloma.
Cim de Lo Corronco 2453 m, cim prominent de vistes panoràmiques espectaculars obert a 360°. Tot el que està imprès al mapa ho podem reconèixer des d’aquest mirador privilegiat. Ha valgut la pena el sobreesforç realitzat pel desnivell i la calor.
Un cop refets, desfem el camí fins al coll de Comaportell i descendint fins a 2245 m on trobem el caminoi mig desfet que travessant la tartera que descarrega des de la Crenxa de Comaportell, ens acosta a l’estany de Durro sense perdre altitud. Estany de Durro 2224 m un bon lloc per a dinar, tot i la inexistència de cap ombra, però només la proximitat de les aigües de l’estany fa una sensació de fresca. Mentre dinem i ens refresquem els reescalfats peus, ens sobrevola un elegant milà reial, tot un espectacle que ens ofereix la natura. Un cop fet un descans/becaina, voltem l’estany per baixar “tarterejant” pel vessant del barranc de Durro fins a la coma de l’Estany i enllacem amb el collet per on havíem passat al matí. Ara només resta tornar a través del vessant de l’Obaga de Ginebrell cobert de nerets, fins a retrobar la pista i retornar als vehicles, aquest tram ha estat campi qui pugui. Just arribem al coll de Llobarçana, comencem a sentir la tronada i els llamps sobre les crestes de les muntanyes de la Vall Fosca. De baixada, ens aturem per beure i refrescar-nos a la font de Morò, darrere de l’aparcament del trencall que mena als estanys del Pessò, a la carretera de les pistes cap a Taüll.
Dimarts 24, després de fer un xic el ronso ens llevem, esmorzem, recollim i passem pel forn de Llesp a comprar el millor pa de la Vall de Boí. Més tard i per la serpentejant carretera A-1605 que des de Bonansa i passant per l’Alto de Bonansa tot resseguint la llera del riu Isàvena per al congost d’Obarra, ens acosta al petit poble encinglerat de Roda d’Isàvena amb la seva catedral, claustre romànic i el seu entorn monumental, que ben bé val una parada de visita.
Tot seguit, continuem cap a Benavarri per la carretera de muntanya A-1606 passant pel port de Llaguarres. El dinar el farem més avall a Campell prop de Tamarit de Llitera i ja des d’aquest punt, retorn cap a casa, amb parada tècnica, naturalment, a la Panadella.
Han estat quatre dies de convivència muntanyenca, tota una bona experiència compartir amb tothom la descoberta d’aquesta zona del Pirineu catalana aragonesa. Segur que hi tornarem, ja que ha quedat molt per descobrir i gaudir-ne plegades.
Ens retrobem a DONES i 3000, als llacs amagats de la capçalera del riu Riqüerna de la Vall Fosca.
Fins ben aviat.
DONES i 3000.
