7, 8 i 9 de novembre de 2025. Dones i 3000, 100 Cims “Alt Urgell, pels voltants de Guils del Cantó”,
DONES I 3000: ALT URGELL
Divendres 7
Guils del Cantó
El passat 7,8 i 9 de novembre, vam fer la sortida programada Dones i 3000. Aquesta vegada per la comarca de l’Alt Urgell, un indret poc concorregut i poc conegut.
Alguns van tenir la sort de sortir més tard, i així van ser avisats, coses del “Google Maps”, perquè no agafessin la “carretera” LV 5134, ja que resulta impracticable a partir de Miravall i més si vas amb una furgoneta que no és 4×4. Tot i el mal camí, a les 18.00 hores vam arribar al poble Guils del Cantó, sans i estalvis, i allí ja ens esperava en Josep Maria.
En Josep Maria ens va obrir la porta de casa seva i ens va ensenyar, molt orgullosament, totes les estances i tots els racons amagats del Paller de Ca l’Antonet, una casa rural independent amb molt d’encant, que ens faria de camp base durant tot el cap de setmana.
Les previsions per a l’endemà no eren massa bones i vam anar a dormir pensant en què si el temps no acompanyava, buscaríem una alternativa a la sortida de dissabte. Tota la nit va ploure i va caure aigua i neu als cims per sobre de 2000 m.
Dissabte 8
I així va ser, dissabte ens vam despertar amb núvols i pluges fins passat l’hora d’esmorzar, així doncs, tot i estar tapat vam decidir canviar la ruta al pic de l’Orri i fer-ne una de circular, sense pressa, per descobrir el bonic llogarret de Guils del Cantó i el seu entorn, per camins ramaders ascendint fins al cim de la Muntanyeta,i tot passant pel Mirador de la Creu amb unes vistes impressionants del Cadí retornar cap al nostre estatge a Guils del Cantó. La sortida va ser molt bonica i profitosa, ja que vam poder gaudir de la saviesa dels millors micòlegs i micòlogues, entre una natura d’un verd ufanós. Ja a la casa preparar el dinar i comentar l’experiència viscuda entre tots.
Després de dinar i abans de la posta de sol, decidim aprofitar el que queda de tarda per anar al Cap del Roc un esperó rocallós des d’on es pot contemplar tota la vall d’Aguilar i la posta de sol sobre Guils. Per sopar, el tall amb acompanyament dels fredolics i els rovellons que havíem anat caçant durant el matí.
Diumenge 9
Al matí i després de recollir i esmorzar, nova proposta un cop observar que el Pic de l’Orri continuava estant emblanquinat amb les primeres nevades de la setmana passada i la darrera nit, per tant, decidim fer un nou canvi en el programa previst, una ruta circular alternativa d’uns 11,66 km i uns 379 m de desnivell positiu i negatiu.
La ruta va transcórrer sota el vessant d’aquest cim de l’Orri i les seves immediacions, en ascensió per un corriol entre boscos de pi negre i prats de dall amb les primeres neus des dels prats de Muntaner fins al refugi de Comes de Rubió on vam aprofitar per aturar-nos a dinar. Després, ja vam agafar el sender en descens que directament ens va portar cap al Port del Cantó, per sobre del poble de Rubió, on havíem deixat els cotxes a l’inici de l’itinerari.
Resumint, ha estat un cap de setmana molt profitós, divertit i ballarí. Ens hem adonat que som capaces d’improvisar nous reptes, modificar itineraris, tot i que el mal temps ens impedeix fer allò que estava programat. De vegades no entenem decisions preses, potser una mica esbojarrades, però no menys conscients i no per això deixem de respectar-nos.
Finalment, desitgem que puguem fer moltes altres sortides de Dones i 3000, perquè ens ho passem molt bé i per damunt de tot, gaudim de la muntanya que és un respir i relaxació terapèutica.
Dones i 3000
Mònica Pedret
PD. On mengen 8 en mengen 9. Què ha passat???
Ens retrobem al desembre amb nous reptes.
