6, 7 i 8 de desembre de 2025. Dones i 3000, 100 Cims “Alta Garrotxa””,
DONES I 3000, 100 Cims: GARROTXA
RESUM D’UN CAP DE SETMANA D’ALTES I BAIXES
Aquest cop, Dones i 3000, ens n’anàvem cap a l’alta Garrotxa a fer dues sortides de 100 cims i manteniment d’un tram del GR-83 als afores d’Olot.
Després d’incerteses entre refredats i grips, vam tenir dues baixes i finalment vam ser 5 integrants de la SEFM i 1 d’Icària qui vàrem anar el cap de setmana per les contrades volcàniques de Santa Pau, Oix i Olot.
Dissabte 6, ens vam trobar amb els dos cotxes per esmorzar al restaurant 4 carreteres de Tona i un cop ben esmorzats, carretera i manta, cap a Santa Pau des d’on sortia l’itinerari per a fer el nostre primer cim, el Puigsallança. Un cim de 1027 metres i amb unes espectaculars vistes de la Garrotxa, la Vall de Llémena i més enllà fins a la plana empordanesa.
Deixem enrere Santa Pau i iniciem la ruta cap a la Serra de Finestres, entre alzinars, camps i masies, algunes habitades i altres en runes. Més endavant i després de corriols i pistes amb forts pendents, ens endinsem en el món de les fagedes amb el boix florit, arribant a l’Oratori de Sant Antoni de Finestres i resseguint la carena fins a l’Església de Santa Maria de Finestres des d’on es pot contemplar la vall de Llémena i d’Hostoles. Després de fetes quatre fotografies, emprenem el corriol fins a un petit grau equipat amb ferros molt senzill, però que ens obliga a ser prudents, per tornar a enllaçar el camí cap al Puigsallança, mirador abocat al nord de la Garrotxa des d’on podem gaudir de nou de la plana empordanesa, el Montgrí, l’Albera i el mar Mediterrani, encara que amb algun dubte a causa de les calitges.
Després d’un dinar i fer un petit descans, ens espera una baixada espectacular entre les fagedes, rouredes i alzinars amb un mantell de fulla caiguda amb tots els colors de la tardor com si es tractés d’una paleta de pintor. Acabem la ruta a Santa Pau, on estan muntant el pessebre vivent amb les bèsties al corral, preparades per a passar-se la vesprada envoltades de canalla intentant tocar la suau llana de les ovelles i cabretes. No ens quedem a Santa Pau per què ens hem d’acostar fins a Oix on ens espera el nostre bungalou al càmping la Soleia d’Oix.
Agafem els cotxes i cap a Oix que hi anem. Un cop instal·lats al camp base, dutxats (com podem), i d’haver pres una cerveseta amb uns ganyips i esbrinar on va cada deixalla (envàs on vas??), ens preparem per a sopar, perquè l’endemà ens haurem d’aixecar molt d’hora per anar a fer la següent ruta del programa d’activitats.
Diumenge 7, ens llevem amb la fresca, estem a 2 graus, agafem els cotxes, direcció cap al coll de Salomó, inici de l’itinerari que ens portarà cap a coll Sagordi pel GR-83 i des d’aquest punt cap El Talló i Puig de l’Ou. Aquesta és una ruta circular, per valls, boscos i cims de l’Alta Garrotxa, amb uns cims amb vistes panoràmiques espectaculars de les valls i muntanyes del Prepirineu i Pirineu.
Iniciem la ruta tot seguint el GR-83 uns quants kilòmetres. Ascendim entre alzinars i rouredes pels vessants solejats a sud i fagedes amb forts pendents més ombrívoles a nord, trepitjant tota la fullaraca caiguda per la tardor, els majestuosos faigs que ens envolten, que fan que semblem nans, transportant-nos una altra època de medieval.
Assolim finalment el Talló, cim envoltat i amagat d’arbusts de bruc formant rotllana i que no sembla tenir molt bones vistes, però en continuar en direcció oest cap a la nostra següent fita se’ns obre una finestra amb unes panoràmiques aquest cop sí, espectaculars de la immensitat del Pirineu amb alguns coneguts cims enfarinats a la llunyania com el Taga, les muntanyes de les capçaleres del Ter i del Freser, el Canigó.
Mengem algunes xocolatines, ganyips, ens hidratem i continuem la ruta, carenejant i descendint fins a retrobar de nou la pista que ens aproparà, més enllà d’unes giragonses, al corriol que enfila ara sí, per un espès bosc de fajos entre una estesa d’arbres talats i molta fullaraca amb força pendent fins al Puig Ou. Arribem al cim no sense rebre una gran sorpresa entre cabres, ovelles i una pastora muntada a cavall.
La vista és d’una bellesa enlluernadora i extraordinària. És un territori no molt conegut, entre valls estretes i encaixonades, amb espectaculars cingleres i amb denses masses forestals feréstegues. Després de dinar, ja comença a fer-se tard per la inacabable baixada que ens espera, corriols amagats sota el mantell de les fulles caigudes, només alguna marca taronja i verda ens va guiant de nou cap a coll Sagordi. Trepitjar el sol de les fagedes plenes de fulles ens fa anar amb compte d’on posem les botes, però també ens permet tornar per moments a la infància i jugar amb la fullaraca com si fossin flocs de neu.
Arribem al cotxe, mentre el sol es pon amb un nou espectacle de llum i colors, aquest cop vermells, rojos, púrpures, i cap al càmping, refresc, dutxa, sopar i descans. Avui, ens ho hem ben bé guanyat.
L’endemà dilluns 8 i últim dia, no tenim pressa per marxar del càmping perquè hem de deixar el bungalou ben endreçat perquè ens tornin la fiança. A mig matí tot enllestit i direcció cap a Olot.
Aquest dia l’aprofitem, ja que estem per Olot per anar a remarcar el GR-83 entre la zona de Llocalou cap a Olot.
Un cop feta la feina, aprofitem per anar a visitar la fira de Nadal d’Olot, dinar i comprar uns ramets de Vesc de la Sort.
Ha estat una bona experiència, poder compartir tot aquest tou de natura hivernal amb les companyes de Dones de la SEFM i algun altre 3000, que un cop més han fet que el cicle de Dones i 3000 ens esperoni a continuar preparant nous reptes i noves descobertes.
Mònica Pedret i Jaume Figuera
