Sic transit gloria mundi Isabel Reina
El Sanatori de Can Rectoret de les Planes (1903-1905) fou un projecte empresarial del farmacèutic Salvador Andreu per a acabalats malalts de tuberculosi en uns temps que es desconeixia la medicació per a curar-la. Els pacients s’aïllaven en un entorn natural amb aires saludables, bon menjar i una activitat moderada (passejos, tractaments termals…). I tot això, al jardí de Collserola, ja que aquest empresari i altres volien convertir la serralada en una exclusiva ciutat-jardí. El sanatori es construí a la part més elevada del terreny de Can Rectoret amb una planta de 3.066 m2 segons el cadastre, no va arribar mai a funcionar i fou destruït durant la Guerra Civil. Només quedaren com a testimoni de l’obra més radical i més desconeguda de l’arquitecte Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, l’edifici dels safarejos i desinfecció, situats a la part més baixa de la finca. Dues plantes circulars de 500 m2 protegides per 8 torres cilíndriques. La construcció és de totxo massís vermell i les teulades de trencadís (en molt mal estat). Actualment pertany a una família de Sabadell que s’ha limitat a tancar els accessos a l’interior i posar-hi alarmes.
La Barcelona amb aspiracions cosmopolites necessitava un Gran Casino i quin era el millor lloc per a construir-lo? Ja sabeu la resposta, el Gran Jardí de Collserola. Concretament al terme municipal de Sant Cugat, la carretera de l’Arrabassada. Aquest és el nom amb què tothom coneix aquesta carretera, però segons el nomenclàtor de Toponímia de Catalunya, és Rabassada ja que prové de la paraula rabassa. L’any 1899 es construí el Gran Hotel de la Rabassada. Dotze anys després amb una inversió de capital francès s’inaugurà una luxosa ampliació que rebatejaren amb el nom de Casino i Gran Hotel de la Rabassada. Casino, parc d’atraccions, restaurants amb xefs francesos, jardins amb vegetació exòtica, totes les exquisideses per a l’esbarjo de les grans fortunes catalanes i foranes. Quan s’inaugurà, el joc estava prohibit-tolerat. Un any després s’acabà la tolerància i van haver de tancar el Casino. I tot començà a anar de mal en borràs. Tot i que l’Exposició Internacional de 1929 donà una petita revifada a l’establiment, un any després van tancar l’únic restaurant que quedava. L’any 1940 enderrocaren el gran complex hoteler.
Crec que tots els que anàrem a la caminada de Collserola del dia 28 de febrer ens vam sentir una mica Indiana Jones -així ens ho anunciava la convocatòria de l’activitat- quan vam recórrer un tram dels túnels de la muntanya russa del Casino de la Rabassada. El personatge d’Henry Walton Jones Jr. -conegut com a Indy i interpretat per Harrison Ford al cinema- és un arqueòleg i professor universitari que va a la recerca d’objectes de valor important per a la humanitat. Nosaltres vam fer un recorregut arqueològic que s’inicià al Sanatori Rectoret de les Planes per després anar al Casino de la Rabassada. No descobrírem res desconegut, però sí personalment ignorat en el cas del centre hospitalari i només amb referències literàries del luxós complex ludo-recreatiu de la Rabassada. Dos edificis que representaren una gran inversió de capital, que tingueren una glòria efímera i ara, les ruïnes dels quals sobreviuen amb pintades, ocupacions, visites de senglars i altres animalons. Sic transit gloria mundi, així passa la glòria mundana diuen els clàssics.
Isabel Reina