Pic del Portarró
Els dies 23 i 24 de juny es fa fer la sortida de “dones i 3000” anant al Pic del Portarró (2736 mts.)
És una sortida molt bonica perquè et permet caminar la part occidental del Parc Nacional de Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici.
La sortida, és a dir, fer cim, va ser el dissabte i vàrem fer nit en el refugi Estany Llong per tornar diumenge amb tranquil·litat.
Anàven força carregats, doncs pensàven que trobaríem clapes de neu i dúiem grampons i piolet, per tant les motxilles deu n’hi do com pesaven.
Vam deixar els cotxes a Boí i allà mateix vam agafar un dels taxis que fan el recorregut fins el Planell del Sant Esperit (1825 mts.) on vam començar a caminar cap al refugi, que es troba a 1h i 30 m., és un camí molt fàcil i agradable, encara que tots i totes pensàven….” si en el refugi ens diuen que no hi ha neu ho deixarem tot i pujarem amb el mínim”. I, si, ho podem deixar tot, ens diuen que no hi ha neu, feia un dia esplèndid, sense un núvol….quina calor! Poder deixar lo més pesant va ser gratificant.
Doncs apa, cap a dalt, és un camí ple de prats i baixa aigua per tota reu, travessem un pont i trobem un cruïlla, a mà esquerra va cap al Estany Redó i a mà dreta cap al Coll del Portarró d’Espot. Seguim per la dreta i a partir d’aquí la pendent augmenta. Arribem al coll (2424 mts.) que està situat entre el pic del Portarró al nord i l’agulla del Portarró al sud. Hi ha un petit estany. Ja només ens falta l’última hora de camí, encara que és la més passada, doncs el grau d’ inclinació es molt gran.
Arriben a dalt! El cim és llarg i està senyalitzat amb dues fites, separades uns metres. Magnífica vista de la majoria de muntanyes del parc: Gran Tuc de Colomers i Estany Long, Tuc de Ratera, pics de Saboredo, Amitges i Bassiero, Estanys de Ratera i Amitges, les puntes d’Els Encantats, pic de Peguera i molts més però que no recordo. Mengem, estem una bona estona i comencem la baixada, igual que……quina pujada! pensem……uf, quina pendent! fins al coll.
A partit d’aquí gaudim de la baixada, el dia és llarg i fa un temps esplèndid.
Arribem al refugi, ens refresquem, una cerveseta i esperar l’hora de sopar.
Diumenge al matí, camí de tornada. Una bona sortida
Fins la propera.
Teresa Vidal Creus
