9,10,11 i 12 d’octubre 2026.Dones i 3000. 100Cims. Lo Tèsol 2706m i Pui de la Bonaigua 2770m. ESTERRI D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ.
Octubre ens ha regalat un llarg cap de setmana en què hem combinat dues dures ascensions amb la intensa i agradable convivència amb les companyes per Esterri d’Àneu.
Dissabte 10, Lo Tésol de Son, 2706 m
Arribem des d’Esterri d’Àneu fins a Son per carretera i més enllà fins a Món Natura Pirineus, on prenem la pista forestal de Cabanyeres entre prats i boscos de pi negre que ens acostarà al Prat d’Estaro Campolado. Durant el recorregut ens anem trobant amb daines i cervatons que encara mig sorpresos per la fressa dels vehicles no fugen encuriosits per la nostra presència, això ens recorda que estem en una zona poc concorreguda del parc natural d’Aigüestortes i Sant Maurici i que no ens trobarem amb gaires persones per aquest indret. Aquesta vegada serem dotze participants.
Un cop arrenquem la caminada, ja de bon inici veiem la imponent silueta formada pel Pinetó, les Roques Blanques i el nostre repte Lo Tésol de Son, només uns 800 metres més amunt. La pujada promet intensitat i un cop superat el planell de les Estanyeres va in crescendo, el darrer respir el fem a les Pales Lleitoses i a partir d’aquí amunt i més amunt. Ens anem marcant punts de referència, que si un petit pi negre solitari, que si unes lloses que destaquen sobre les mates de nerets, fins a abastar el crestall que limita a la nostra esquerra amb la profunda canal de les Estanyeres que es despenja des del coll de Son, davant de Roques Blanques. En aquest punt ens reagrupem i fem un mos, abans de reprendre el camí cap amunt a través de la Pala de Lo Tésol, no hi ha rastre ni traça, tan sols la carena fins ara inabastable a través d’una pala d’herba i rocalla descomposta que a poc a poc ens adreça al cim, un replà molt ampli on podem distingir el piló geodèsic i una mica més a l’est una placa commemorativa. Un cop tothom al cim, unes vistes privilegiades a 360°, el paisatge alpí de granit molt descompost que ens recorda al de la zona de Carros de Foc, als nostres peus reconeixem els estanys de Cabanes, Negre de Cabanes, Llong, de Xemeneies, i algun de més petit… i els cims de més de 2700 m de Montsaliente, Bassiero, los Tres Puis, Xemeneies, i Pui de Bonaigua, on volen intentar pujar demà. Des d’aquí sembla inaccessible, ho provarem des de la vall del barranc de Gerber.
Després de fer un descans decidim dinar al final del descens entre les pales Lleitoses i les Estanyeres uns 700 m més avall i iniciem el tortuós i llarg descens, mirant de trobar a cada passa un lloc segur on posar el peu, per tal de no lliscar o prendre mal. Ha estat esgotador físic i mentalment, però també tota una experiència, finalment tothom dinant sobre el pla de les Estanyeres i quan ja el sol coronava la carena retornem cap al Prat d’Estaro, per fer el camí de retorn cap a Son de Pi on ens aturem a fer una mica de turisme pel petit llogarret de muntanya.
Al vespre a Esterri d’Àneu, un bon sopar que avui ja ens l’hem ben guanyat i en acabat una volta pel nucli antic del poble, bona nit i a descansar.
Diumenge 11, La brama del cérvol, Estanys de Gerber i el pedregam de les mines d’Andreuet sota els crestalls del Pui de les Ares, Pui de la Bonaigua i el coll i canal de Xemeneies.
Un cop arribats al pàrquing de la Peülla, els vuit participants que avui hem decidit fer aquesta segona ascensió iniciem la pujada pel corriol molt ben traçat que ens anirà apropant a través del bosc pel camí de Gerber, trobem la font de Matamoixons i més enllà el bosc de l’Estanyola de Gerber amb la seva zona lacustre i on el llunyà so de la brama del cérvol trenca el silenci del bosc a la tardor amb l’incipient mostrari de colors de les fulles dels arbres. Arribats a l’estanyet de Gerber de Baix, la vall es transforma en barranc i el corriol ara més costerut ens apropa a l’immens estany de Gerber on es reflecteixen emmirallades a les seves aigües els cims de Seròs, Lo Campo i les Agulles de Saboredo. Fins aquí hem arribat, no podíem passar sense aquesta descoberta, però ara desfem el camí cap a baix, fins on el barranc de les Mines d’Andreuet contacta amb la vall de Gerber, just on aquest estany aboca les seves aigües a l’estanyet de Gerber de Baix.
Un cop agrupats iniciem en ascensió la descoberta del viarany, per dir-ho d’alguna manera, ja que no hi ha itinerari, tan sols de tant en tant alguna fita enderrocada per les neus hivernals, que anem refent a mesura que ens anem endinsant per aquesta vall de paisatge postglacial, per tot arreu grans blocs fragmentats de granet, alguns inestables, que fan molt lent i penós el nostre avanç, amb molt poca vegetació, quasi sense arbres (pi negre) i alguns com petits i resistents bonsais aferrats a alguna fissura d’una roca, inclòs no hi ha quasi insectes, algun saltamartí. Pugem fins al darrer pi solitari, la visió cap a la vall es va obrint, cap amunt no dona grans esperances, ja que cada cop avançar és més esgotador i carregós, i no es veu la llum al final del pedregam, un paisatge inhòspit i esquerp que finalment ens fa girar cua a uns 2300 m.
La tornada resseguint les fites que hem anat deixant de pujada, com si fossin les molles de pa del conte, a contra pendent algunes costa de veure i ens fa més feixuga la tornada fins al camí dels estanys, durant tot aquest exercici no hem vist ni ase ni bèstia, però al redòs dels estanys una munió d’humans fa que tornem ràpidament a la realitat mundana, gent amb calçat inadequat, molt de xivarri, algunes deixalles arreu, gossos sense lligar…, no direm res més per no esgarriar aquesta ressenya.
De nou a Esterri d’Àneu, ens retrobem amb les parelles del Bosc i Cascada de Gerdar i del Bosc de Boavi i ens refem de l’aventura amb un sopar d’amanides impressionants i molt gustoses. Després el repòs enyorat per les nostres cames.
Dilluns 12, de camí a Barcelona parem a veure les pintures murals de Rialb i Sort, on prenem un refrigeri per iniciar el retorn a la gran ciutat.
Ha estat un cap de setmana d’alçada, on tots ens hem pogut desfogar després de les vacances estiuenques i ens hem retrobat amb l’alta muntanya, és l’esperit de DONES i 3000.
Fins aviat.
